FILIPINES


SUPERSTICIONS

Tot i la influència cristiana, els vells filipins són molt supersticiosos. Per exemple, la núvia no pot provar-se el vestit, perquè es creu que si ho fa el casament no se celebrarà. Quan un membre de la família ha de partir abans que tots acabin el menjar, aquells que encara estan menjant han de girar els seus plats tres vegades perquè la persona que va estigui segura en el seu viatge.

RESPECTE A LA GENT GRAN

Quan coneixes una persona gran, ja sigui a casa o al carrer, has de inclinar el cap, subjectar la seva mà dreta, col · locar sobre el teu front i dir "mà po". És un signe de respecte a la gent gran.

BIETNAM

Els noms tenen una gran importància al Vietnam. Sovint els vietnamites tindran noms en secret, conegut només per ells mateixos i els seus pares. Si es dóna a conèixer, la persona creu que està exposat als mals esperits. Excepte en casos rars, els noms de família poques vegades s'utilitzen fora del cercle familiar.

Les nenes solien casar-se amb 13 anys i els nens als 16. Per raons econòmiques, sovint eren estimulat als matrimonis joves. Per exemple, una família podia tenir desitjos que la seva filla es casés per tal que hi hagués una boca menys per alimentar. Pel costat del nen, una dona significaria una nova ajuda en el camp, a més de la possibilitat de més nens a treballar a la terra.

ÍNDIA


SALUTACIONS

És costum entre els indis saludar dient "namaste" i unint les mans davant del pit. Altres mostres d'afecte com donar-se les mans o abraçar són consideres impròpies entre un home i una dona, no passa el mateix en el cas de les del mateix sexe, per exemple és habitual veure dos homes donar-se la mà i fins i tot caminar de la mà. 

Alguns gestos tenen aquí un significat diferent que a occident. Per dir "si" sovint somriuen i mouen el cap de costat de manera similar a com en occident diem "no". Moure el cap ràpidament de costat a costat (la qual cosa en occident és símbol de desacord), vol dir que la persona comprèn el que se li està dient.

TAILÀNDIA


TIMIDESA: Per naturalesa la majoria dels Tailandesos són tímids. Ara bé, si porten molt temps tractant amb turistes poden haver perdut molt d'aquesta timidesa.

OLORS: Les olors són una cosa fonamental per als Tailandesos. Per això es dutxen a tota hora, els agrada fer bona olor. És important anar net si vols causar bona impressió.

DINAR: Els Tailandesos mengen quan tenen gana i no segueixen unes pautes esmorzar, dinar i sopar. Poden deixar molt menjar al plat, encara que els hagi agradat.

JAPÓ

- No has de moure les mans quan es parla, pot ser interpretat com una intenció d'agredir .

- Mai arribar tard a una cita. Al Japó són molt puntuals.

- Evitar el contacte físic i visual amb la persona que estem parlant. No se sol mirar als ulls a la persona que està parlant. Donar la mà o palmar l'esquena no és gens comú, allà és més normal una reverència per saludar.

- Allà no existeix això de ... " Les dones primer" .

- Les expressions facials són molt importants, de vegades més que les paraules. Somriu i seràs ben vist 

- Important no parlar amb un to de veu molt alt per no cridar l' atenció.

- Portar moltes joies, roba cridanera i abundant colònia està relacionat amb ser del " baix món " . Així doncs, no intentis presumir .

- Mai cal mocar davant de la gent, cal sortir de l'habitació per mocar-se. Si no es pot abandonar l'habitació, cal ser el més discret possible donant l'esquena a qui està amb tu i fent poc soroll . Mai utilitzar un mocador de tela, sempre un sol ús .

- Les dones quan es riuen es tapen sempre la boca. JAJAJAJA

XINA

COLORS

VERMELL: A què xinès no li agrada el vermell? Potser, el color per excel · lència. La mateixa bandera ja el porta. És color d'alegria, s'usa o feia servir molt en els casaments. És un color que obre la gana, diuen. També és un color que dóna bona sort.

BLANC: Al contrari que a occident on fem servir el negre en enterraments, dols, etc., Allà és el blanc el color relacionat amb la mort. És clar que les coses van canviant. Per exemple, hi ha núvies que es casen de blanc, al occidental.

VERD I BLAU: No recordo res destacable, tret que, sobretot quan es tracta de tons foscos, sembla que tendeixin a confondre'ls.

VERD: El color de la prosperitat.

DAURAT: El color de la riquesa.

MONGÒLIA

El complement de l'abillament tradicional, tant en homes com en dones, són unes botes altes de cuir repujat amb adorns colorits. Eren boniques i elegants, i donaven singularitat als seus portadors.

Les portes vermelles dels monestirs tenen com picaportes a lleons de bronze daurat, guardians dels temples. De les seves boques penja un cèrcol amb un mocador blau, el color tradicional del país, que representa el color del cel i està present en la bandera nacional. El blau també és símbol d'eternitat i lleialtat.

 La religió majoritària és el Budisme. Els fidels s'agenollen i toquen terra amb el front en senyal de devoció i respecte. Per facilitar la postura i no embrutar, en els temples hi ha plataformes de fusta en la qual els fidels resen, de la mateixa manera que els pelegrins tibetans.